La Població de Rasquera als segles XVII i XVIII. Evolució i anàlisi demogràfica / Josep Cañabate Fortunyo
Cañabate Fortuño, Josep


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 32 (2022) , p. 39-48 : il. (Articles dedicats a la Rasquera) 
Fonts i bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

L'evolució demogràfica dels segles XVII i XVIII és clau per comprendre algunes de les transformacions poblacionals que van marcar el transcurs entre l'edat moderna i contemporània. A partir de les dades conservades de l'arxiu parroquial de Rasquera i altres recomptes d'habitants del període, es poden analitzar les transformacions que es van esdevenir a la vila en aquests dos segles fins al 1820. Aquestes centúries foren marcades per guerres i crisis, però també per un creixement demogràfic que es troba entre els més importants del territori a partir del 1750 i fins a la Guerra del Francès, amb la qual cosa s'inicia el final d'un cicle i una època.

Visitants de Cardó. Excursionistes i científics (1870-1931) / Joan Farnós Piñol, Gisela Farnós Pallarès
Castellvell i Diez, Ventura


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 32 (2022) , p. 15-38 : il. (Articles dedicats a la Rasquera) 
Fonts i notes. Resums en català, castellà i anglès.

L'exclaustració del convent de Cardó l'any 1835 va suposar la desaparició de la vida religiosa i el seu abandonament durant uns trenta anys i la posterior conversió de l'edifici en balneari, tot aprofitant les aigües saludables de les seves fonts. La singularitat de la vall -tranquil·litat, bell paisatge, clima moderat, vegetació rica, qualitat de les aigües, muntanyes, història.- va atreure famílies al balneari que cercaven pau, descans i millorar la salut, però també excursionistes i científics que van fer de la vall de Cardó i del seu entorn un territori on satisfer els seus interessos. L'article se centrarà en l'excursionista científic que, entre el 1870 i el 1931, va aprofitar la seva estada per escriure sobre els valors naturals de Cardó, els habitants i pobles de l'entorn, la tradició oral, les rutes de muntanya, la història o els atractius naturals en articles i llibres, amb un resultat molt positiu per a un territori que, allunyat dels grans centres urbans, podia caure en l'oblit.

Els Rasquerans i la muntanya : ressenya d'accions per a l'aprofitament de l'entorn / Joan Farnós Piñol, Gisela Farnós Pallarès
Farnós Piñol, Joan


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 32 (2022) , p. 49-67 : il. (Articles dedicats a la Rasquera) 
Resums en català, castellà i anglès.

En aquest article, basat en fonts orals de vells pagesos i bosquerols de Rasquera, s'hi relacionen i s'hi descriuen breument tasques vinculades al bosc mediterrani, ubicades principalment a les muntanyes de la serra de Cardó. L'interès per recollir-ne les dades més significatives, encara que gairebé a mode d'índex, rau en la importància cabdal que aquestes van tenir en la subsistència dels rasquerans des de l'època medieval fins a la preindustrial. Les activitats d'aprofitament giren entorn dels arbres, els minerals, les plantes i la fauna (salvatge i domèstica) autòctona.

El Grup Cultural Rasquera / Joan Farnós Pallarès
Farnós Pallares, Joan


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 32 (2022) , p. 69-79 : il. (Articles dedicats a la Rasquera) 
Resums en català, castellà i anglès.

Segons els entesos, la Història es nodreix de la microhistòria. El Grup Cultural Rasquerà pot considerar-se una petita peça de l'esdevenir del poble de Rasquera en els darrers quaranta anys i el seu treball pot emprar-se com a punt de partida de qualsevol investigació d'àmbit local, sobretot per la seva tasca plural i polifacètica, en un ampli ventall que abraça temàtiques diferents. La principal finalitat de l'associació és la promoció de la cultura rasquerana. Per aconseguir ho el Grup Cultural es marca com a objectiu treballar en camps diversos i des de perspectives múltiples. D'aquesta manera l'entitat es distribueix en seccions: els elements festius de carrer, l'equip de birles, el grup de jota, la secció excursionista, la secció de recerca i publicacions, entre d'altres, les quals desenvolupen activitats culturals vinculades al poble de manera directa, amb periodicitats variables i amb resultats molt diversos, però sempre sota el paraigües de l'entitat mare, el Grup Cultural Rasquerà.

Notes sobre Netinea Conica i altres orquídies selectes del Pla de Burgar, Rasquera, Ribera d'Ebre / Ferran J. Lloret Sabaté, Xavier Sanjuan Samarra, Dolors Villas Miranda
Llobet Sabaté, Ferran J.


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 32 (2022) , p. 81-91 : il. (Articles dedicats a la Rasquera) 
Bibliografia. Webgrafia. Resums en català, castellà i anglès.

Durant les dues darreres dècades i tot coincidint ambl'auge de la fotografia digital a començaments del segle XXI, Pla de Burgar ha estat lloc de peregrinació habitual d'orquidiòlegs i naturalistes durant les setmanes de floració de la població, cada cop més relicta, de les orquis còniques (Neotinea conica). En aquesta nota volem, a més, reportar informació respecte a algunes orquídies presents als seus rodals. Volem remarcar la urgència de la protecció dels seus hàbitats, si encara hi som a temps.

Xàquera, Creu de Santos : el sostre comarcal de la Ribera d'Ebre / Maria Montané i Montané, Manel Aguilar i Clufen
Montané Montané, Maria


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 32 (2022) , p. 93-104 : il. (Articles dedicats a la Rasquera) 
Resums en català, castellà i anglès.

Estimar la nostra terra i trepitjar-la ha fet que redescobrim la Creu de Santos, el Xàquera. I que ens preguntem per aquesta paraula: xàquera. Quan ets a dalt et sents com un puntet dins l'univers -aquella extensió de terra i aigua.-, ja que la vista des d'allà un dia clar és immillorable. Fem servir molts topònims del nostre entorn utilitzant la nomenclatura oficial o la tradicional, molts cops sense saber d'on neix o a què fa referència el determinat nom d'un indret, una muntanya, un objecte o un paisatge. En aquest article aprofundim en el perquè de la denominació, doble, del sostre comarcal de la Ribera d'Ebre, el Xàquera o la Creu de Santos, lligats amb l'ancestral ofici de pastor i la vessant religiosa de l'ermitori de Cardó.